Un dia entendràs

Hola gent! Fa molt de temps que no em passava per aquí. La veritat és que estic enfeinada fent una nova història a part de moltíssimes coses més.
Avuí, en comptes d'un petit relat com sempre, he deixat la lletra d'una possible canço (un pèl rara per l'estructura, però es podria fer alguna cosa segurament :) )

Us haureu quedat ben estranys XD Doncs sí, també l'inspiració em ve algun cop fent lletres per si algun dia em pega per finalitzar-la amb instruments.

Tracta de l'acomiadament d'una noia cap a la relació que té amb un noi el qual, es suposa, que han viscut moltes coses junts, però... Bé, si us ho lleguiu veure-ho com es desenvoluparà l'història.





UN DIA ENTENDRÀS

Estimat meu,

sé que m’adores...

sé que m’aprecies...

Però ja és hora de que em marxi

Ja que tu no t’adones del mal que et fas

ni de que jo haig de suportar aquest dolor

Que contamina...

Contamina l’ambient...

Contamina la vida...

I la vida ha de ser bonica,

Ser feliç per tenir la capacitat de viure

De sentir...

De tenir objectius...

I jo vull aprofitar aquesta oportunitat

i no m’he deixat tenir-la

per permetre’m suportar

respirar l’aire tòxic que tu desprens.

Jo no sé si tornaré a tenir cor,

si tindré ulls per poder mirar

i enamorar-me un darrer cop...

No sé si tindré pell per gaudir d’una carícia

que em recordi que algú em desitja...

Per això visc el present

que forma part del passat i del futur al mateix temps...

Perquè han de passar coses

per gaudir-les

i convertir-les en un record

sense plantejar-s’ho.

Simplement vull deixar

que el curs de la vida

flueixi sense cap entrebanc...

Aleshores,

un dia entendràs

que jo no vaig marxar

perquè t’hagués deixat d’estimar,

que vaig agafar un altre camí

perquè m’estimava a mi igual que a tu,

perquè som iguals de persones,

som igual d’únics...

I per això

comprendries

que jo volia la mateixa felicitat per mi que per tu.

Entendries que

jo hauria patit igual que tu perquè és molt difícil deixar d’estimar...

a una persona...

que te l’estimes...

com a tu mateix...

Entendries seguidament que

ningú t’haurà estimat de la mateixa forma com ho he fet jo

i que les altres també seran diferents i igual d'autèntiques que jo.

Finalment entendries...

Que mai m’havia deixat de tenir-me en compte...

per fer-ho amb tu

I que...

Mai m’hagués marxat si t’haguessis estimat igual que com m’estimaves a mi,

si t’haguessis tingut igual de compte que a mi

si t’haguessis cuidat igual de bé que a mi

si t’haguessis respectat igual que em respectaves a mi

si t’haguessis adonat que erets igual d’important que jo...

Sols ara em queda dir-te que,

després del meu acomiadament

i de la meva declaració d’amor,

que et vagi tot molt bé

igual que m’ho desitjo a mi mateixa...  

By: Júlia Grau Puncernau