dilluns, 27 de juny del 2011

La dansa de mitjanit

Una parella era a la suite d’un hotel de luxe després d’haver sopat un menjar exquisit en un restaurant italià per celebrar que complien un any de relació.
El noi era assegut just al final del llit de matrimoni, esperant impacient a que la noia sortís de dutxar-se. Mentre escoltava com l’aigua queia, fent etern el temps, imaginava la nit apassionada que volia passar, el cos nu d’ella brillant tènuement a causa de la poca llum del carrer que inundava l’estança, el tacte de la seva pell tan suau, com ella tancaria els ulls i gemiria d’aquella manera que tant li agradava a ell, delatant el plaer que sentiria, movent-se d’aquella manera que tant els hi excitava...
Aleshores aquells pensaments es van esfumar quan va aparèixer la jove amb el cabell sec, tapada amb un bata de seda, portant posades unes mitges de reixeta i unes sabates de xarol negres amb taló, caminant sensualment a la vegada que el mirava i somreia amb pilleria.
La coneixia bé, s’insinuava massa i allò volia dir que tramava alguna cosa ben bona.
Va comprovar que no s’havia equivocat amb les seves sospites veient com ella, amb la mateixa gràcia, va encendre els altaveus petits que havia portat, connectats al mòbil de la noia. Finalment va prémer el botó, fent sonar la música seductora que envaïa tota l’habitació fins arribar a la oïda d’ells.
Seguidament, com si ella estigués hipnotitzada per les notes i el ritme de la cançó, va girar el cap, mirant al jove de reüll i va anar cap a l’espai que havia davant d’ell, desfent lentament el nus, fixant la mirada salvatge en els ulls que la observaven atentament, desitjant-la. Es va parar, es va girar, donant-li l’esquena i la bata va lliscar per sobre el cos, deixant veure el conjunt de roba interior vermell carmí amb uns petits i discrets decorats platejats i negres: una cotilla amb unes calces i un lligacames que subjectava les mitges. Va apartar amb el peu, amb estil encara que bruscament, la peça de roba que s’havia tret. De repent, amb les mans posades en la cintura, es va donar la volta.
I en aquell moment va ser quan va començar l’espectacle, es va posar a ballar.
En alguns moments es movia ràpid, secament, mentre que en altres ho feia calmada, sinuosament... Tot estava caracteritzat d’una sensualitat suprema, accentuava el cos sencer, fent notar la seva presència que inspirava tanta anhelació.
De cop i volta, en uns instants, com si ella ho hagués calculat, va agafar la cadira més propera i es va asseure allà, no per descansar, sino per seguir dansant d’aquella manera tan improvisada, descontrolada i impetuosa que al noi li agradava, deixant que ella rellisqués per la superfície escalonada, que es tornés a seure's, pujant i baixant, sense parar de bellugar el maluc, el tors, el cap, provocant que els cabells desenfadats tapessin una part del rostre donant un toc graciós i a la vegada picardiós.
La noia, al veure que la observada detingudament, assedegat de sexe, esperant frisós el moment en que parés per poder tenir-la entre els seus braços i donar-li aquells petons tan suculents, li sortia dedicar un somriure maliciós al seu estimat.
Ja s’estava acabat la cançó i l’ambient estava candent. S’escolta les respiracions profundes, percebien l’excitació de cadascú i sentien com desprenien més calor del normal, com el seus cors bategaven exaltadament...
Finalment ella va deixar la cadira, posant-se a quatre potes i, amb aquella posició, es va dirigir-se cap al noi com si fos un felina ansiosa per menjar-se a la indefensa presa, però hi havia una diferència:  l’esser que era a punt de ser capturat volia ser devorat.
Va arribar a ell i, posant-se entremig de les cames del noi, agenollada, va dir-li a cau d’orella, seduint-lo:
-        Fes-me teva.

Fi.

diumenge, 26 de juny del 2011

Per unes bambes

Era ja migdia quan el noi es va despertar per la llum intensa del sol, il·luminant l'estància, traspassant les cortines translúcides d'un color blanc crema.
Aleshores, mirant l'habitació tan cuidada, es va adonar espantat de que no era a casa seva.

Regnava el silenci i de fons s'escoltava el mormol dels cotxes transitant per la ciutat i la música comercial que segurament procedia d'un altre racó d'aquell pis.
Es sentia inquiet... MASSA inquiet. Amb l'única cosa en la que pensava amb nervis era en marxar d'allà on fos en aquell moment.
Va començar a mirar on eren les seves pertinences fent el menys soroll possible, recollint-les, amb el cor bategant amb rapidesa. Finalment ho va aconseguir trobar tot menys les bambes que feia poc que les havia comprat.
Les havia perdut? Aquelles que tant li significaven? Eren amb les que sempre havia somiat!! I ara havien desaparegut? Com si res?!
Estava desesperat, no parava de tocar-se el cap amb neguit, es sentia desplaçat, com si encara tingués la sensació d'estar somiant. Però al final, com si aparegués un flaix, ho va recordar tot i cada un dels fets.
<<Sí...>> Havia sigut Sant Joan, la celebració típica de principis d'estiu on es tira tota mena de coets i petards...
<<Sí...!>> Havia quedat amb tots els seus amics per anar de farra a la platja amb beguda i encenedors per aquelles noies que fumaven, fins i tot aquells que són originals i pensen que són intel·lectuals, agafaven llumins.
<<Sí!>> S'havien trobat amb un grup de noies realment sexys, vestides amb roba hippie arreglada i a la moda, totes de diferents físics, però eren més que deesses...!! Déu meu...!!
<<SÍ!!!>> I havia aconseguit a la que més els hi agradava a tots. Era la seducció en persona. Tenia aquella mirada que captiva, d'ulls color mel, brillants per la llum del foc. Movia amb sensualitat tant el seu cabell llis i morè com el seu maluc i més quan ballava, arrimant-se cada vegada més a ell, sense parar de mirar-lo fixament.
<<I no...>> Gens! Això no li agradava gens!! S'havia tret les bambes perquè li estava molestant que es fiqués la sorra a dins, però anava tant begut que sols tenia ulls per ella, pensant que era la més maca del món i al final, embadalit, se les va deixar a la platja!!!
Però després tot va millorar quan ella va agafar prestat el vehicle d'ell, el va conduir i el va portar al seu pis...
<<Ajà!>> És a dir... Era al pis de la noia!!
<<Ah, sí...!>> Ara sí que se'n recordava bé...
Es va relaxar, posant-se un altre cop còmode dins del llit de matrimoni. 
En els llençols rebregats s'ensumava glòria, la fragància de la pell de la jove. Girant el cap, va veure aquelles copes de campany i les maduixes mossegades que els dos havien pres per seguir la festa a soles. Després, passant l'etapa del desfase, jugarien als jocs mítics de sempre, els que consisteixen bàsicament en treure's la roba fins arribar a aquell punt en que et dona tan morbo veure a la persona ja a punt de ser nua que mai acabes les partides, anant directes al llit a sentir plaer i fer coses que mai haguessis imaginat, gaudint de la presència de l'un i l'altre...
Mare meva... si seguia pensant amb aquelles coses tornaria a tenir ganes d'acorralar-la contra la paret, besar-la, acariciar tot el seu cos, recorre'l amb els seus llavis...
I en aquell mateix instant la porta es va obrir per l’àngel que aquella nit li havia mostrat la seva part més atrevida, assedegada de desig. Li va dedicar un somriure innocent a la vegada que li deia:
-        Bon dia.
Però el noi va veure com aquell rastre d’anhel encara es conservava dins d’ella, els ulls la delataven, mirant-lo amb certa passió, insinuant-se discretament per si un altre cop tenia sort...
O a cas era ell el que havia tingut la sort d’haver trobat aquella bellesa?
Mentre ell observava, somrient, cada moviment de la jove, com s’anava apropant cada vegada més, va pensar:
<< Per unes bambes perdudes, ara sóc aquí a punt de gaudir per segona vegada d’aquesta magnífica presència... Què més vull?!>>    


Fi