Estava rentant els plats del dinar amb tranquil·litat a casa de la meva parella. Per sort, com altres dijous, no hi era cap dels seus pares fins més tard de les nou de la nit.
No podia parar de somriure fent-me l'idea de que el pis seria sols per nosaltres durant unes hores mentre les mans se m'empastifaven d'escuma.
Aleshores vaig sentir les passes d'ell, entrant a la cuina. Tot i així no li vaig donar importància fins que em va abraçar des de darrere amb suavitat, besant-me lent deixant anar un raste de desig per les espatlles que es mostraven nues, pujant fins al coll el qual va fent-li una petita mossegada, fent que al final no fos capaç de moure'm.
Em vaig girar després de que m'aclaris les mans amb rapidesa i vaig comprovar com els ulls marrons verdosos delirans es perdien en els meus, la respiració sonava ben profunda, a punt de ser agitada.
Mai l'havia arribat a veure amb tanta tensió... mai, però m'encantava poder veure com m'anhelava realment.
Tant l'arribava a embogir? Fins aquest punt que, temps anterior, m'hagués intimidat i ara em provocava seguir amb el joc sense temer a res?
Em vaig exaltar quan, encara sent pacient segurament per crear un ambient més excitant o potser perqué així li sortia del cor, es va apropar molt mes, acariciant l'esquena per sota de la camiseta i el meu rostre amb una delicadesa, una passió que em va estremir de dalt a baix.
Podia notar com la seva bogeria m'estava començant a afectar amb una velocitat que mai hagués imaginat, fent que els batecs cada cop fossin mes accelerats. Em faltava l'aire d'una forma molt agradable, l'aprofitava el màxim per poder gaudir el més possible i els ulls s'anaven aclucant cada cop més...
Finalment vaig notar el frec dels llavis amb subtilesa... i no vaig poder evitar, en menys d'un segon, posar-me de puntetes i acostar-me'l encara més agafant el seu cap amb les dues mans, deixant desordenats els cabells foscos alhora que ens besavem ardents sense deixar escapar cap minut més.
Ens voliem estimar més enllà del que fos cuotidia.
Agafant-me de la ma, em va xiuxiuejar amb un to natural, seduint-me:
- Anem a l'habitació. No creus?
I vam anar pitant, sense dubtar, i, rient-nos com dos nens a punt de fer una malifeta, vam tancar la porta per crear un ambient molt més íntim i acollidor per l'ocasió que tant els dos haviem esperat.
