Era amb les seves amigues a un karaoke amb un petit escenari prenent alguna cervesa.
S'ho estaven passant genial parlant de xorrades i rient-se d'elles, animant tant a qui cantava com al públic perquè hi participés.
Aleshores va arribar el seu torn i quan elles ja eren sobre la tarima va començar a sonar aquella melodia que li recordava vells temps, el de una nena petita que somiava amb el triomf, quasi el mateix que deia la cançó.
Totes aquelles sensacions, les ganes de viure i de lluitar per les coses fins arribar a la meta, van tornar més que mai dins d'ella, gaudint del moment, intentant transmetre i contagiar aquella felicitat a tots.
Es sentia a gust, realitzada, si no fos per ella no hauria parat de cantar, tenia ganes de més, no volia que aquell moment s'esfumés com si mai hagués existit...
Però al acabar, va notar que encara que hi hagués poques persones que aplaudissin, havia deixar una marca en totes elles. Ho notava... l'ambient estava incandescent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada