Desitjos

Quan parlem de desig... Que se't ve al cap?
Doncs a mi el següent...

Podria tenir el desig de menjar un bon plat de macarrons gratinats, calent, amb salsa de tomàquet, carn triturada i per sobre una capa de formatge cruixent, desfent-se lentament... Sospiraria... Aquest pensament hauria aparegut en la meva ment una tarda passejant pel carrer, ja amagant-se el sol, estant afamada i de sobte començaria a ensumar aquesta olor tan deliciosa que se't fa aigua en la boca, volent anar a un restaurant on els facin per treure't les ànsies. Malauradament tindria pocs diners... Però hi hauria un supermercat obert a la vora i aniria cap allà. El pitjor de tot seria quan hi entrés, aleshores oloraria la majoria de menjars existent en aquell lloc i encara m'entraria més gana... i més gana!! Que horrible!! Veuria a grans quantitats aliments que els agafaria, els compraria i ho endraparia, des de pomes vermelles lluents i netes a croissants de xocolata, sabent que sols estaria somiant desperta. Al final, després de tan patiment, veuria l'apartat de les bosses de patates!! Miraria, escolliria unes, me les emportaria i me les menjaria a gust... Així quan me les hagués acabat estaria satisfeta.
També podria desitjar, contemplant una tenda, unes arracades brillants, d'aquestes que amb la seva bellesa tens la sensació de que t'ha captivat per sempre més o, fins i tot, veuria una peça de roba al·lucinant, preciosa, provant-me-la, admirant mentre em veig reflectida en el mirall i adonar-me de que era la que sempre havia imaginat i tot seguit pensar << I ara que estic pelada de diners! Va! I ho trobo! >> Moltes vegades em resigno o, si és el cas de que al cap de poc temps els pares o algun familiar et dona diners, el dia següent ja sóc a la cua, esperant a que em cobrin allò del que em vaig enamorar a primera vista. 
Fins i tot, desitjaria fer un repte per guanyar sabent que m'ho mereixeré després d'haver treball tant i que ha valgut la pena. Sentir com si fos a dalt del cim d'una muntanya, destrossada i a la vegada orgullosa d'haver-ho aconseguit, cridant d'alegria, volent anunciar la victòria perquè ho vull compartir i no per mostrar que sóc capaç de fer-ho. 
I finalment, tindria immensos desitjos quan veies a la persona que m'agradés, aquells moments en els que aquesta encara no sap el meu secret, però em moriria de ganes per expressar els meus sentiments. Són aquells instants en els que seria a prop d'ell i ja, simplement veien els seus llavis, imaginaria com seria un petó, una abraçada i com m'acariciaria amb amor i passió si aquest sentís el mateix per mi, alterant-me i anhelant més que arribi el hipotètic dia en que tot es faci realitat, sense parar de dibuixar, escriure, pensant situacions que m'encantaria que succeïssin.


Somiadora em podeu dir... Però jo visc de la il·lusió de que aquests somnis es realitzin algun dia en la vida.