M'agradaria ser com una papallona per igualar la mateixa bellesa dotada de delicadesa i colors brillants en els dies més clars, quan els rajos de sol penetren amb força donant calor i llum sense ser interromputs pels núvols grisos.
M'agradaria ser com un cavall per tenir la mateixa força i valentia quan galopa majestuosament, lluitant per un món sense fi, viatjant, passant pels prats de blat, acariciant-li la pell fins arribar al cim d'una muntanya on el vent glassa la sang.
M'agradaria ser com un gat per ser àgil, perspicaç i estar caracteritzada per aquesta sensualitat que mai sabràs si en aquell moment és el bo o el dolent de la pel·lícula, per tenir aquests ulls que d'ells res se'n pot escapar, tan salvatges, tan vius semblant a dos diamants polits.
M'agradaria ser un canari per cantar amb tal dolçor i alegria, sent l'instrument perfecte, el déu de de la música per cada nota que sona, per tenir aquesta veu tan angelical i a la vegada tan natural que fa avergonyir aquells que són grotescos.
M'agradaria ser tantes coses...
Però mai me'n penediré de ser qui sóc perquè si es pogués canviar la vida per ser el que vols no ho faria perquè...
Posant la mà al foc, juraria que l'humà és el que experimenta la felicitat de poder ser viu, respirar i notar com l'aire entra dins nostre, com el paladar té el do de poder tastar cada menjar que provem, com som capaços de poder sentir tantes emocions, experimentar com el cor nerviós batega amb rapidesa i, el més important, poder compartir tots aquests moments, totes aquestes coses, tant siguin detalls com grans reptes que fan que cada dia sigui diferent amb la resta de la gent, transformant-se amb un sentiment anomenat amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada