Era en el bany de casa seva mirant-se en aquell mirall immens que anava d'una punta a l'altra de l'estança, veient que el seu rostre no era l'adequat per reflectir el que realment sentia dins del seu cor: ràbia, fúria, ira, glamour, sensualitat...
Es volia sentir còmoda, lliure, poder treure tot aquell cúmul d'emocions que no feien res més que destrossar-la perquè els reprimia.
<< Ja va sent hora d'exterioritzar-ho... >>
Aleshores, decidida, va agafar tot el seu maquillatge, posant-se mans a l'obra sabent que tampoc no era una gran experta.
Va començar a ombrejar amb tons marrons i delineant amb un llapis de color negre per ressaltar aquells ulls blaus clars. Volia que fos un punt de mira per qualsevol espectador que passés per davant d'ella, un en concret.
I és que quan més pensava amb aquella persona, més bé li sortia i més ganes tenia de que l'envegés i a la vegada es sentís atreta, anhelant cada part d'ella.
Per això, després d'haver-se acolorit les seves galtes d'un to rosat, es va pintar amb delicadesa i elegància d'un vermell sang els llavis molsuts com si fos la part més important de tot aquell quadre. Sabia que la seva víctima li agradava aquella part que tantes vegades l'havia besat.
Desitjaria una vegada més tornar-los a tastar?
Finalment, veient com havia quedat el seu nou aspecte, va somriure amb certa malícia.
Seguidament es va posar un vestit arrapat, sense mànigues, que arribava fins els genolls a conjunt amb els llavis i unes sabates de taló amb una bossa petita de color negre.
Estava disposada a sortir per la porta, acomiadant-se de la seva mare que era a casa, quan va pensar:
<< Ara és l'hora de la meva venjança. >>
Fi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada