Ànsies

Ella era a l'habitació, asseguda al llit, amb la seva parella que, en aquell moment, era connectat a l'ordinador, mirant vídeos d'un humor poc elaborat, però graciós.
No treia els ulls d'ell ja que sempre li agradava veure'l fer qualsevol cosa, observar el seu rostre tant atractiu quan estava concentrat, seriós i amb la mirada fixada. Al cap d'una bona estona, com molts cops, començava a donar-li un cert "morbo"... 
I exactament això li va tornar a passar en aquell precís instant.
Li era inevitable imaginar que ella era a qui mirava, fent-la sentir realment desitjada amb aquells ulls que totes les vegades que s'havia proposat seduir-la ho havia aconseguit. I els llavis... Sospirava d'anhel sols al pensar que seria d'un altre petó amb ell, sentint-se borratxa de passió, com recorrerien, junt amb el tacte delicat i deliciós de les mans, el cos amb la llengua dibuixant sobre la pell línies invisibles plenes de deliri i set.
I és que quan més es provocava les sensacions amb aquella classe de pensaments, inconscient del seu tancament d'ulls, més notava com la temperatura corporal anava en augment igual que els batecs i la respiració.
Amb una de les tantes vegades que va obrir les parpelles, veient que encara ell seguia al mateix lloc, en la mateixa posició, sense haber-se immutat de l'alteració que estava patint o, en tot cas, gaudint, va decidir de provar sort.
Es va aixecar lentament, sentint com si portés un pes a sobre que no era gens molest, i, amb una dificultat agradable de caminar, es va apropar a ell, mossegant la orella des del darrere i li va dir en veu baixa:
- Tinc ganes de tu.
Aleshores ell es va girar, dedicant-li un somriure entremaliat mentre li acariciava la cara, desfent-la per complet, contestant-li:
- Doncs provoca'm més.