La dansa de mitjanit

Una parella era a la suite d’un hotel de luxe després d’haver sopat un menjar exquisit en un restaurant italià per celebrar que complien un any de relació.

El noi era assegut just al final del llit de matrimoni, esperant impacient a que la noia sortís de dutxar-se. Mentre escoltava com l’aigua queia, fent etern el temps, imaginava la nit apassionada que volia passar, el cos nu d’ella brillant tènuement a causa de la poca llum del carrer que inundava l’estança, el tacte de la seva pell tan suau, com ella tancaria els ulls i gemiria d’aquella manera que tant li agradava a ell, delatant el plaer que sentiria, movent-se d’aquella manera que tant els hi excitava...

Aleshores aquells pensaments es van esfumar quan va aparèixer la jove amb el cabell sec, tapada amb un bata de seda, portant posades unes mitges de reixeta i unes sabates de xarol negres amb taló, caminant sensualment a la vegada que el mirava i somreia amb pilleria.

La coneixia bé, s’insinuava massa i allò volia dir que tramava alguna cosa ben bona.

Va comprovar que no s’havia equivocat amb les seves sospites veient com ella, amb la mateixa gràcia, va encendre els altaveus petits que havia portat, connectats al mòbil de la noia. Finalment va prémer el botó, fent sonar la música seductora que envaïa tota l’habitació fins arribar a la oïda d’ells.

Seguidament, com si ella estigués hipnotitzada per les notes i el ritme de la cançó, va girar el cap, mirant al jove de reüll i va anar cap a l’espai que havia davant d’ell, desfent lentament el nus, fixant la mirada salvatge en els ulls que la observaven atentament, desitjant-la. Es va parar, es va girar, donant-li l’esquena i la bata va lliscar per sobre el cos, deixant veure el conjunt de roba interior vermell carmí amb uns petits i discrets decorats platejats i negres: una cotilla amb unes calces i un lligacames que subjectava les mitges. Va apartar amb el peu, amb estil encara que bruscament, la peça de roba que s’havia tret. De repent, amb les mans posades en la cintura, es va donar la volta.

I en aquell moment va ser quan va començar l’espectacle, es va posar a ballar.

En alguns moments es movia ràpid, secament, mentre que en altres ho feia calmada, sinuosament... Tot estava caracteritzat d’una sensualitat suprema, accentuava el cos sencer, fent notar la seva presència que inspirava tanta anhelació.

De cop i volta, en uns instants, com si ella ho hagués calculat, va agafar la cadira més propera i es va asseure allà, no per descansar, sino per seguir dansant d’aquella manera tan improvisada, descontrolada i impetuosa que al noi li agradava, deixant que ella rellisqués per la superfície escalonada, que es tornés a seure's, pujant i baixant, sense parar de bellugar el maluc, el tors, el cap, provocant que els cabells desenfadats tapessin una part del rostre donant un toc graciós i a la vegada picardiós.

La noia, al veure que la observada detingudament, assedegat de sexe, esperant frisós el moment en que parés per poder tenir-la entre els seus braços i donar-li aquells petons tan suculents, li sortia dedicar un somriure maliciós al seu estimat.

Ja s’estava acabat la cançó i l’ambient estava candent. S’escolta les respiracions profundes, percebien l’excitació de cadascú i sentien com desprenien més calor del normal, com el seus cors bategaven exaltadament...

Finalment ella va deixar la cadira, posant-se a quatre potes i, amb aquella posició, es va dirigir-se cap al noi com si fos un felina ansiosa per menjar-se a la indefensa presa, però hi havia una diferència:  l’esser que era a punt de ser capturat volia ser devorat.

Va arribar a ell i, posant-se entremig de les cames del noi, agenollada, va dir-li a cau d’orella, seduint-lo:

-        Fes-me teva.

Fi.