Per unes bambes

Era ja migdia quan el noi es va despertar per la llum intensa del sol, il·luminant l'estància, traspassant les cortines translúcides d'un color blanc crema.
Aleshores, mirant l'habitació tan cuidada, es va adonar espantat de que no era a casa seva.
Regnava el silenci i de fons s'escoltava el mormol dels cotxes transitant per la ciutat i la música comercial que segurament procedia d'un altre racó d'aquell pis.
Es sentia inquiet... MASSA inquiet. Amb l'única cosa en la que pensava amb nervis era en marxar d'allà on fos en aquell moment.
Va començar a mirar on eren les seves pertinences fent el menys soroll possible, recollint-les, amb el cor bategant amb rapidesa. Finalment ho va aconseguir trobar tot menys les bambes que feia poc que les havia comprat.
Les havia perdut? Aquelles que tant li significaven? Eren amb les que sempre havia somiat!! I ara havien desaparegut? Com si res?!
Estava desesperat, no parava de tocar-se el cap amb neguit, es sentia desplaçat, com si encara tingués la sensació d'estar somiant. Però al final, com si aparegués un flaix, ho va recordar tot i cada un dels fets.
<<Sí...>> Havia sigut Sant Joan, la celebració típica de principis d'estiu on es tira tota mena de coets i petards...
<<Sí...!>> Havia quedat amb tots els seus amics per anar de farra a la platja amb beguda i encenedors per aquelles noies que fumaven, fins i tot aquells que són originals i pensen que són intel·lectuals, agafaven llumins.
<<Sí!>> S'havien trobat amb un grup de noies realment sexys, vestides amb roba hippie arreglada i a la moda, totes de diferents físics, però eren més que deesses...!! Déu meu...!!
<<SÍ!!!>> I havia aconseguit a la que més els hi agradava a tots. Era la seducció en persona. Tenia aquella mirada que captiva, d'ulls color mel, brillants per la llum del foc. Movia amb sensualitat tant el seu cabell llis i morè com el seu maluc i més quan ballava, arrimant-se cada vegada més a ell, sense parar de mirar-lo fixament.
<<I no...>> Gens! Això no li agradava gens!! S'havia tret les bambes perquè li estava molestant que es fiqués la sorra a dins, però anava tant begut que sols tenia ulls per ella, pensant que era la més maca del món i al final, embadalit, se les va deixar a la platja!!!
Però després tot va millorar quan ella va agafar prestat el vehicle d'ell, el va conduir i el va portar al seu pis...
<<Ajà!>> És a dir... Era al pis de la noia!!
<<Ah, sí...!>> Ara sí que se'n recordava bé...
Es va relaxar, posant-se un altre cop còmode dins del llit de matrimoni. 
En els llençols rebregats s'ensumava glòria, la fragància de la pell de la jove. Girant el cap, va veure aquelles copes de campany i les maduixes mossegades que els dos havien pres per seguir la festa a soles. Després, passant l'etapa del desfase, jugarien als jocs mítics de sempre, els que consisteixen bàsicament en treure's la roba fins arribar a aquell punt en que et dona tan morbo veure a la persona ja a punt de ser nua que mai acabes les partides, anant directes al llit a sentir plaer i fer coses que mai haguessis imaginat, gaudint de la presència de l'un i l'altre...
Mare meva... si seguia pensant amb aquelles coses tornaria a tenir ganes d'acorralar-la contra la paret, besar-la, acariciar tot el seu cos, recorre'l amb els seus llavis...
I en aquell mateix instant la porta es va obrir per l’àngel que aquella nit li havia mostrat la seva part més atrevida, assedegada de desig. Li va dedicar un somriure innocent a la vegada que li deia:

-        Bon dia.

Però el noi va veure com aquell rastre d’anhel encara es conservava dins d’ella, els ulls la delataven, mirant-lo amb certa passió, insinuant-se discretament per si un altre cop tenia sort...
O a cas era ell el que havia tingut la sort d’haver trobat aquella bellesa?
Mentre ell observava, somrient, cada moviment de la jove, com s’anava apropant cada vegada més, va pensar:
<< Per unes bambes perdudes, ara sóc aquí a punt de gaudir per segona vegada d’aquesta magnífica presència... Què més vull?!>>    


Fi