Una notícia pels visitants!

Hola a tots!

Vaig comentar fa un cert temps que posaria en aquest mateix blog dibuixos fets per mi. La veritat és que al final he decidit obrir un nou blog: ambunapinzellada.blogspot.com.es

A qui l'interessi està totalment convidat a veure'ls i comentar-los.

Moltes mercès!!

Potser algun dia faré alguna exepció en penjar algun aquí si és que té a veure amb el que hagi escrit :)

Desitjo que tot vagi bé! :)

Dedicat a mi, per amor propi

Estic dreta, l’aigua del mar em mulla els peus en una nit estrellada i, encara amb vint anys recent complerts, recordo aquell dia a Galicia amb deu anys, just amb la posta del sol, portava posat un vestit groc mirant fixe l’horitzó...

Pensava... pensava que seria de mi... que seria de jo en un futur...

Igual que en aquest precís moment en que tothom està celebrant el meu aniversari amb alegria, el tenir jo un cigne acompanyat d’un zero darrere meu.

Aquest moment de desconnexió, estar amb serenitat amb mi...

Potser sembla una paranoia, però... és un dels moments més relaxants de la meva vida, quan deixo anar la meva creença de mi mateixa per tot el meu cos, m’inunda com si fos una corrent de màgia que em fa creure que sóc lliure de ser qui sóc...

I ara, tenint l’edat que tinc, sé que tinc aquest dret, però se’m fa estrany pensar que en el fons del meu cor encara tinc aquesta manera de calmar la meva impaciència, deixant fluir els meus pensaments més rebuscats en simplement admirant la natura, tot el que m’ha fet venir i poder gaudir de tal bellesa...

És el que m’inspira ser d’aquesta manera, la remor de les fulles, el mormol de les ones quan aquestes m’envien un missatge de pau, el vent quan em remou els cabells que impedeixen veure amb els meus ulls amb nitidesa i al mateix temps em fa sentir amb claredat la tranquil·litat que representa ser tan salvatge enmig d’aquest indret tan immens anomenat Terra.

I que m’espera més enllà del sol que estic trepitjant? Més astres, planetes, satèl·lits... que em fan sentir feliç de la mateixa manera amb la qual em sento ara mateix... fins i tot molt més per la seva gran immensitat, perquè em sento igual de grans que ells...

I penso: “Ojala... ojala ells poguessin sentir la mateixa plenitud que sento ara mateix...”

-        Julia, estàs bé? – em pregunta una bona amiga meva.

-        Sí, sí... tranquil·la. – responc somrient relaxada.

-        Segur...? Se’t veu sola i rallada...

-        Que va! Estic perfectament bé. Gràcies. Tornem a la festa? – dic contenta.

-        Clar que sí! Vinga! Anem a liar-la!

I sé que mirant cap a on són tots, estan esperant a que els somrigui. Simplement volen, i jo també, que sigui una nit perfecta.